Escola Guinardo SCCL

logo7

Cooperativa de Mestres

L’ESCOLA I LA DIVERSITAT

INTRODUCCIÓ

Parlar de diversitat és parlar de cadascun de nosaltres. Perquè tots som diversos. No cal, doncs, pensar en res més que en la varietat de la qual formem part totes i tots.

Com es treballa la diversitat en el nostre centre?

Com a escola pretenem oferir un model educatiu no excloent i que afavoreixi el desenvolupament de les capacitats cognitives de cadascú, tot potenciant al màxim l’ajuda a l’alumnat per aconseguir el seu creixement humà i intel.lectual el qual, dins de les seves possibilitats, els proporcioni la ubicació dins la societat com a persones valuoses.

Les diferències s’han de treballar  per aconseguir una real i veritable igualtat d’oportunitats.

L’escola ofereix,  dins les seves limitacions, contextos d’aprenentatge que s’ajustin a les capacitats inicials, a les necessitats i a les característiques  personals de cadascú.

Moltes vegades els recursos convencionals no són suficients o adequats per permetre l’evolució , l’autonomia i la integració social de cada persona.

Cal utilitzar altres recursos que permetin arribar a la maduresa cognitiva, psicomotriu i , sobretot, emocional. És essencial que tothom es pugui sentir útil , estimat i valorat.

L’escola es fa responsable de l’adequació curricular i de la selecció de continguts per donar una atenció individualitzada . Si les dificultats per desenvolupar la tasca educativa fossin de caire sensorial, fisiològic o caracterial (sordesa, ceguesa, alteracions greus de la personalitat...) es demanaria l’ajuda d’altres professionals especialistes amb els quals es treballaria de manera conjunta.

Aquestes adaptacions només es fan en cas que siguin imprescindibles o molt necessàries perquè es prioritza el seguiment del currículum ordinari.

El professorat treballant colze a colze amb l’equip psicopedagògic del centre, es coordina per detectar i apreciar les necessitats d’aprenentatge i poder així garantir el model adequat per potenciar al màxim les capacitats , habilitats i actituds bàsiques que permetin una total integració social.

El paper de la família no en queda al marge. Al contrari: el seu pes específic és notori.

Un contacte directe i sovintejat, un reconeixement de la dificultat,  una col.laboració activa i una gran implicació, ajudaran a donar resposta satisfactòria i efectiva.

Les eines d’orientació, les línies d’actuació conjunta, l’ajuda mútua, l’intercanvi d’idees i de suggeriments faran la resta.

 

SOBRE LA NECESSITAT DE DONAR NOVA VIDA A LA CULTURA DE L’ESFORÇ

PREMISSA:

L’ambient immediat i diari dels nois i noies/nens i nenes ha de ser ric en COMPORTAMENTS IMITABLES AMB PROFIT . (Per exemple: més val que ens vegin llegir que no predicar els avantatges de la lectura).

Un bon model, coherent i just, té un valor incalculable.

Joves i infants han de veure en els adults unes actituds que els ajudin a valorar i els animin a aplicar unes pautes que els seran útils en el present i en el futur.

Així cal:

  • Que l’esforç personal sigui contemplat com un bé imprescindible tant per la millora de l’autoestima com per la satisfacció personal que produeix.
  • Que el temps dedicat a l’estudi sigui PRIORITARI davant de qualsevol altra activitat per interessant que pugui  ser. Cal saber compaginar però sempre que l’estudi passi al davant.
  • Que en la conversa familiar diària es parli de les feines i preocupacions de cadascun dels membres de la família, posant especial èmfasi en la tasca escolar
  • Que l’estudi i l’esforç que comporta sigui valorat com a font de superació personal i d’enriquiment intel.lectual i social.
  • Que en el clima de l’entorn s’hi respiri la importància de fer el que cal fer superant la desgana o la mandra.
  • Que en la valoració de les millores es posi més accent en les actituds que en els resultats quantitatius. (Potser caldrà un temps, però una cosa portarà a l’altra)
  • Que hi hagi un lloc tranquil per fer la feina i afavorir la concentració, evitant les interferències que distreguin l’atenció.
  • Que en la conversa sovintegi la idea que el control de la impulsivitat condueix a la maduració i al domini dels desigs immediats.
  • Que la disciplina és necessària per una bona convivència i que no cal veure-la com un correctiu sinó com el respecte que tothom es mereix. L’exigència, aplicada amb justícia i reflexió, dóna eines per “créixer”.
  • Que no s’usi la violència ni física ni verbal . Les frases iròniques, les bromes de mal gust, les comparacions..., fan molt mal.
  • Que els silencis i els secrets siguin respectats com a dret a la intimitat.
  • Que l’ambient de confiança i de diàleg  sigui present de manera natural.
  • Que la fermesa, davant les actituds que no s’han de consentir, es mantingui: els límits són necessaris, encara que només fos per acostumar-los a les moltes frustracions que la vida li posarà.
  • Que es tingui un criteri ben fonamentat del que es pot tolerar i el que no es pot tolerar, per prendre les decisions justes que no depenguin del nostre estat d’ànim del moment.

EN DEFINITIVA: CAL RETORNAR AL SENTIT COMÚ

[Benvinguda] [Carta Oberta] [Projecte Educatiu] [RRI Escola Guinardo] [Beques] [Serveis] [Informació pràctica] [Informació complementària] [Novetats] [Kirbe go kura 2008-09] [Ubuntu] [Mediació] [Bates] [Publicacions d`interès] [Quotes] [Circulars] [Menjador] [Festes] [Informàtica] [Teatre i  Expressió Corporal] [Biblioteca] [Material Colonies 2010] [Llibres cooperatius] [Blogs] [AMPA]

AVISO LEGAL PAGINA WEB